Una Trobada amb ànima de moviment

El at cap de setmana, la localitat de Xilxes es va omplir de música, de pasdobles i de vida amb motiu de la XXX Trobada de Bandes de Música de la Diputació de Castelló. Un total de 18 societats musicals i quasi un miler de músics van participar en una jornada que va anar molt més enllà de la desfilada o el concert: va ser un homenatge a allò que uneix les bandes valencianes, un esperit de germanor que es manifesta tant en les celebracions com en els moments difícils.

Amb un ambient festiu i participatiu, la trobada va culminar amb la inauguració del nou local de la banda de Xilxes i la denominació oficial de la Plaça de la Unió Musical Santa Cecília de Xilxes, dos gestos simbòlics que arrosseguen dècades de compromís local amb el moviment bandístic. Però sobretot, l’acte va ser una mostra més del que representa el model valencià: un entramat cultural i social que vertebra el territori i construeix comunitat.

Un crit col·lectiu de celebració i de futur

La presidenta de la FSMCV, Daniela González, va recordar al seu discurs com aquest tipus d’esdeveniments són molt més que actes puntuals: “Les Trobades són el lloc on ens reconeixem, on sabem que compartim molt més que una afició. Són la fotografia d’un sentiment que ens travessa, d’un orgull compartit que és també responsabilitat: mantindre viu un model cultural únic al món.”

Durant la jornada es va destacar la capacitat d’unió del moviment, que ha demostrat en els darrers mesos una cohesió extraordinària davant l’adversitat. “Quan la dana va colpejar el nostre patrimoni, vam veure com aquell mateix esperit de trobada es transformava en ajuda, en campanyes, en solidaritat. Eixes abraçades que hui ens donem a Xilxes també van ser mans esteses enmig del fang”, va expressar González.

El valor d’una cita comú

La Trobada de la Diputació és també una eina pedagògica i un punt d’inflexió per a molts joves músics. Per a alguns, és la primera vegada que toquen en un esdeveniment de gran format; per a d’altres, és una tornada a casa. Famílies senceres es mobilitzen, directors i directores comparteixen batuta i vivències, i cada poble es mostra al món amb la seua millor veu: la de la seua banda.

Aquestes trobades esdevenen, any rere any, un espai on les bandes fan pinya, reforcen el sentiment de pertinença i posen de manifest que la música no és només cultura, sinó també identitat, cohesió i memòria. “Allò que ens uneix no és només el repertori, sinó una manera d’estar al món”, afegia una de les participants. “Ací ens reconeixem en els altres.”

Xilxes, un escenari amb nom propi

La tria de Xilxes com a seu de la trobada ha sigut també un reconeixement al treball sostingut d’una societat musical que representa com poques la perseverança i el vincle amb el territori. El nou local inaugurat, després de dècades d’esforç col·lectiu, és ara un símbol del que s’aconsegueix quan la comunitat aposta per la cultura com a eix transformador.

I la Plaça de la Unió Musical Santa Cecília de Xilxes, recentment batejada així, és un testimoni viu del paper central que tenen les bandes en la vida dels pobles: un lloc per a l’assaig i l’aprenentatge, però també per a la festa, la trobada i la memòria.

Pepe, una vida de música i comunitat

Entre els moments més emotius de la jornada va estar la memòria compartida d’un músic que va deixar una empremta inesborrable: el Tio Pepe, conegut també com “el Carnisser”. Bombardí de la Unió Musical durant tota la seua vida, va ser molt més que un intèrpret. Va ser un segon pare per a molts, un símbol de la unió i l’alegria que representa formar part d’una banda.

“Sé que hui tremolaria d’il·lusió per veure esta plaça, que tot i ser la de sempre, hui sembla diferent, perquè és la plaça dels músics”, recordava la presidenta de la FSMCV. Amb ell, Xilxes recorda totes les persones que han fet possible que la música siga una forma de vida i un punt de trobada intergeneracional.