Compromís es posa a prova a si mateix davant de la decisió sobre Sumar

Compromís debat este dilluns més que el fet de continuar o eixir d'un grup parlamentari al Congrés. La decisió que prenga (o deixe de prendre) l'executiva de la coalició sobre la seua relació amb Sumar serà una prova a si mateixa, a les seues essències, als ressorts que subjecten l'estructura formada pels tres partits i, fins i tot, marcarà el camí que podria prendre la formació tant a escala interna en el seu objectiu de reestructurar-se com en la seua estratègia per a tornar al poder en la Generalitat. 

La gota que ha fet vessar el got és la negativa de la direcció del grup de Sumar (on també estan IU o Más Madrid) a citar Pedro Sánchez a la comissió d'investigació de la DANA al Congrés, tal com reclamaven els valencianistes. La gestió de la catàstrofe del 29 d'octubre és un assumpte sensible per a Compromís, que no forma part del Govern i no se sent apel·lat davant de les regles no escrites de portar un company del Consell de Ministres davant d'una investigació parlamentària; ni encara que en siga el màxim responsable.

Tant Més, Iniciativa com Els Verds consideren necessari cridar Sánchez a comparéixer perquè són conscients que no fer-ho contradiria el seu discurs reivindicatiu com a força autònoma que no defén res més que els interessos valencians. Les discrepàncies arriben sobre com actuar a partir d'este "veto", amb clara divergència entre el partit de Joan Baldoví, Amparo Piquer i Àgueda Micó (Més), que reclama trencar, i el que va fundar Mònica Oltra (Iniciativa) i hui dirigixen Aitana Mas i Alberto Ibáñez, que opta per quedar-se, mentres Els Verds aposten per donar una mica més de marge temporal a una hipotètica eixida.

El problema és que la falta d'acord és una amenaça en si per a la coalició i els seus ressorts. De moment, segons expliquen diverses fonts de la formació, no hi haurà una votació com a tal en l'executiva d'este dilluns que acabe determinant el camí a seguir. "Informació i debat sobre la situació del grup Sumar" és el punt de l'orde del dia sobre el qual està substanciada la convocatòria de la trobada d'este dilluns, sense cap referència a una manifestació en forma de vot.

Esta es vol evitar coste el que coste, motiu pel qual els es entre els tres partits no han cessat des del mateix dimarts malgrat els recels que van generar mútuament els respectius comunicats de Més i Iniciativa. Ahir va haver-hi un penúltim intent d'aproximació dels portaveus de les tres potes de la coalició per a tractar de salvar la situació o, almenys, posar-hi el màxim amortiment possible davant d'un terreny que es considera inèdit. 

Opcions in extremis

Una votació podria estirar en excés les costures de la coalició, ser un precedent preocupant i posar en dubte el seu funcionament. Més és el partit que més representants té en este òrgan, més fins i tot que Iniciativa i Verds junts; no obstant això, fonts de Compromís remarquen que les decisions de gran importància com la de trencar una aliança parlamentària han de ser preses per consens. O dit d'una altra manera, que un vessant de la coalició espente les altres dos o viceversa. 

Esta manera de funcionar (a més de provocar un rest de reunions maratonianes) ha salvaguardat la coalició davant d'escenaris complexos i ha obligat sempre a l'aproximació de postures. La qüestió és que esta vegada és quedar-se o eixir, dos decisions incompatibles entre si. Esta crisi amb Sumar pilla la formació de Baldoví, Oltra i companyia amb els deures a mig fer a escala interna. 

Els valencianistes estan en negociacions internes des del mes de setembre at per a una reestructuració interna que convertisca Compromís en una federació i deixar la provisionalitat de la coalició que s'ha allargat més d'una dècada. Amb això, s'hauria de fixar un reglament i una sèrie d'estructures internes que permeten canalitzar este tipus de decisions sense risc d'una ruptura. Este reglament no ha arribat i ara el terreny que xafa Compromís és inèdit. O no tant, perquè si a alguna cosa s'aferren en la formació és a la seua experiència per al pacte in extremis.

Suscríbete para seguir leyendo