Els experts demanen menys pressió a l’hora d’aprendre a llegir

Cap norma educativa exigix que els alumnes d’Infantil —etapa no obligatòria que inclou des dels 3 fins als 6 anys— aprenga a llegir. El currículum d’ensenyaments mínims deixa clar que «no és exigible per afrontar Primària» i recomana als docents d’Infantil que es limiten a «afavorir una primera aproximació a la lectura i l’escriptura».

La realitat, però, és que aprendre a llegir amb 5 anys és el dia a dia de moltes escoles. Els experts destaquen que esta pressió perquè els xiquets comencen 1r de Primària (6 anys) sabent llegir no partix només d’algunes escoles sinó també de les famílies. Els investigadors reconeixen que es tracta d’una imposició que, fins ara i segons l’evidència científica, no comporta cap benefici extra de cara a aconseguir la competència lectora.

«Moltes escoles, sobretot centres concertats i privats, plantegen com una característica diferencial que els seus alumnes acaben Infantil sabent llegir i que alguns siguen capaços de fer-ho amb 4 anys. És una pressió que no només prové de l’escola sinó també dels pares, a qui genera confort dir que el seu fill ja llegix malgrat ser tan menut», reconeix Llorenç Andreu, catedràtic dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador de l’eHealth Center.

L’especialista, que recorda que la lectura i l’escriptura són «les dues cares de la mateixa moneda», remarca que «s’han de treballar en cada moment les coses per a les quals evolutivament estan preparats» i reclama reforços addicionals per a tots els alumnes que acaben 1r de Primària amb una lectura molt titubejant i amb errors. «S’ha d’actuar de seguida i posar-hi tots els recursos, tant a l’escola com a casa. La meua recomanació a estes famílies és que, si s’ho poden permetre, busquen també ajuda professional d’un logopeda o un neuropsicòleg. Cal treballar-ho amb intensitat», advertix.

Eixe curs, el de 1r de Primària, sí que és per a Andreu, el que ha de servir perquè els infants siguent capaços de llegir. Que ho facen fluidament correspondria a 2n de Primària. A 3r comença la comprensió lectora; és a dir, ar d’aprendre a llegir a aprendre llegint.

Quan buscar ajuda professional?

En esta necessitat de tindre ajuda professional des d’edats primerenques hi coincidix la logopeda i investigadora Nadina Gómez-Merino, que destaca que la famosa expressió «ja parlarà» genera problemes, sobretot quan els xiquets amb dificultats de llenguatge s’enfronten a l’ensenyament de la lectoescriptura. «És fonamental cuidar la manera com es presenten els sons i les lletres», insistix.

«Fins ara, pocs estudis han investigat sistemàticament els efectes de l’ensenyament primerenc (4/5 anys) o tardà (6/7 anys) de la lectura i l’escriptura. Els resultats disponibles semblen indicar que, a Primària, el nivell de lectura dels alumnes a qui s’ha ensenyat de manera primerenca i el dels que han rebut la instrucció de manera tardana s’igualen», diu Gómez-Merino, autora de l’assaig "Aprender a enseñar a leer y a escribir", juntament amb el mestre especialista d’audició i llenguatge Juan C. Ripoll i la doctora en Psicologia Vicenta Ávila.

«Unes quantes dades troben un més bon nivell de comprensió lectora en els alumnes que han rebut un ensenyament tardà de la lectura», afegix l’assaig, tot i que els investigadors recorden que hi ha altres factors que podrien influir en els resultats.

La investigadora recorda que s’ha de diferenciar entre les habilitats precursores de la lectura —entre les quals els experts inclouen la consciència fonològica, el coneixement del que s’ha escrit i les lletres i la velocitat de denominació— i la descodificació.

Les primeres, bàsiques en l’etapa d’infantil, consistixen a dividir paraules en síl·labes, escoltar i interactuar amb contes, conèixer les lletres i identificar-les. «Són habilitats que facilitaran no només la lectura sinó també la comprensió lectora», afegix Gómez-Merino. «Si ens referim a aprendre a llegir, a treballar estes habilitats de manera primerenca a l’aula, estes pràctiques són més que recomanables des que els xiquets són menuts», afegix.

La descodificació, en canvi, consistix a desxifrar les lletres (saber quin so té cada una) i enllaçar-les formant paraules. Dedicar esforços perquè els alumnes de 5 anys sàpiguen llegir, en el sentit de ser capaços de llegir paraules o frases senceres, no té una justificació clara, diui la investigadora i logopeda.

«No hi ha dubte, però, que és recomanable dedicar temps a habilitats lingüístiques precursores de la lectura que afavoriran el seu desenvolupament posterior. Per tant, s’haurien de prioritzar», afirma.

La importància de fomentar la lectura activa i comprensiva