Encara no

A Feijoó sembla que li han entrat les ganes de governar abans d’hora i de vegades ja parla com si ja ostentara la Presidència del govern, quan ni a la presidència del seu partit està de forma democràtica. Ho està per designació directa de Díaz Ayuso que, hem de recordar, que va fer fora a Casado per denunciar corrupteles a la família de la presidenta de Madrid i esta el va fulminar.

Però al que estem. A Feijoó com deia sembla que li han entrat les presses per ocupar la Moncloa o, senzillament pensa que “ja li toca” per manament diví, oblidant-se d’algun “detall” tan singular com que ha de ar per les urnes.

Sembla que al líder del PP, quan de vegades parla, senta càtedra de com s’han de fer les coses, sense voler assolir que encara no és el seu temps. I que vaja amb compte amb el tema de la corrupció que se li pot girar en contra. I dic açò perquè la justícia va declarar al seu dia al PP com a banda criminal pels temes de corrupció que arrossegaven. La Gürtel (amb derivacions valencianes incloses), la Kitchen, Taula, etc. totes elles són trames que “sonen” a música de corrupció del PP i, malgrat que s’entesten a dir que eren altres temps, l'organització continua sent la mateixa, li pese a qui li pese.

Si ara el PSOE està caminant la senda de la corrupció, que actue la justícia com ho faria en qualsevol cas, però la justícia. El PP que faça oposició i, si poguera ser constructiva (si, ja sé que soc una utòpica, però que li anem a fer) millor que millor, i sé que això és demanar la lluna, o pitjor encara, marte.

A menys que Sánchez avance les eleccions (i no ho veig), encara falten dos anys perquè toque anar de nou a votar. I tot i que el PP tornara a guanyar-les en vots com ja va ocórrer al dos mil vint-i-tres, caldria veure que a amb l’anomenada “aritmètica parlamentària” i la cintura negociadora que demostre tindre Feijoó. Tarannà negociador que li sobra a Sánchez i li falta totalment a l'actual líder del PP que només és capaç d’aplegar a pactes amb la ultradreta que, a més, es permet el luxe d’insultar-lo en actes públics.

A més, el fet de no haver cessat a Mazón després de la barrancada, actuarà com a lastre, perquè la valenciana, sabem que és un bon caladero de vots, però amb un Mazón “desnortat” tal com el va definir ell mateix en un moment donat i, ara, a més “encastellat” i una mica amagat de tot el que siguen actes públics, ho té complicat allò de vindre a la Comunitat i no eixir com diríem vulgarment “amb la cua entre les cames” per actuar en contra de la voluntat del poble valencià. I a les multitudinàries manifestacions convocades per a demanar la seua dimissió en remet. Però Feijoó l’aguanta al capdavant del PP valencià. Doncs ja ho pagarà a les urnes. No a res. I fins i tot li podrà agrair no aplegar a la Moncloa perquè a la Comunitat no el votem quan aplegue el moment. És la grandesa dels sistemes democràtics.

 I mentrestant l’escoltarem dient bajanades al Congrés de diputades i diputats com la del fet que no té prou números per a fer una moció de censura a Sánchez. Ja ho volguera ell, però no li donen ni ara ni fa dos anys per a governar i no ho pot fer ni amb la ultradreta a qui, per cert, cada dia s’apropa més. Tampoc és capaç de vorer que la mateixa ultradreta està guanyat posicions gràcies a la seua falta de visió política. En fi...

Si començarà per cessar a Mazón i no mantindre’l a capa i espasa, potser alguna cosa es movia i, de pas, ens alleujava un poc al poble valencià que ja hem dit alt i clar que no el volem. I molt menys en la situació de feblesa actual. Però és, també, massa covard per a fer-ho.

No cal que diga que no és sant de la meua devoció, però és que cada dia em fa més mandra sentir-lo parlar des de l’arrogància que mostra cada vegada que obre la boca, perquè encara no ha assolit que el seu moment encara no ha aplegat. I, el que per a ell seria pitjor, potser tampoc aplegue mai...