Revelen a Oliva el conjunt més important de restes de tortugues aquàtiques

Un estudi en el jaciment del Collado, situat a Oliva (València), ha revelat el conjunt «més important» de restes de tortugues aquàtiques documentat fins a la data per al període Mesolític en la península ibèrica.

El treball, publicat en Journal of Archaeological Science: Reports, identifica restes de dues espècies de tortuga, ‘Emys orbicularis’ o tortuga d’estany i ‘Mauremys leprosa’ o tortuga de rierol, que van ser consumides com a recurs alimentós en un context de grans transformacions ambientals lligades a l’ascens del nivell de la mar després de l’última glaciació.

Liderat per la Universidad de Alicante (UA), l’estudi aporta una «rellevant informació» sobre les estratègies d’adaptació dels grups mesolítics a aquests canvis ambientals i a l’explotació diversificada dels recursos litorals, segons ha remarcat la institució acadèmica en un comunicat.

La investigadora de la UA i autora principal de l’estudi, Raquel Moya, ha indicat que «la troballa revela les pràctiques de subsistència i explotació de recursos aquàtics en el litoral mediterrani fa entre 9.500 i 8.200 anys».

«L’anàlisi ha permés identificar dues espècies que presenten clares evidències de processament antròpic. Durant l’anàlisi tafonómico, és a dir, l’estudi dels processos que actuen sobre les restes d’organismes des de la seua mort fins a la seua fossilització, s’han documentat modificacions, com a marques de combustió, que posen de manifest el processament i consum d’aquestes espècies pels grups humans que van freqüentar el jaciment del Collado», ha agregat Moya.

Segons la UA, «aquest descobriment obri una nova perspectiva sobre l’explotació dels ecosistemes aquàtics en aquest període». En aquest sentit, l’aprofitament de tortugues, juntament amb la caça de mamífers i d’altres espècies aquàtiques, «reflecteix un coneixement detallat de l’entorn i dels ecosistemes aquàtics del litoral, com els marenys i llacunes costaneres presents en la zona durant l’Holocé antic».

D’acord amb el catedràtic de Prehistòria de la UA i coautor del treball, Javier Fernández López de Pablo, «el jaciment del Collado va ser excavat d’urgència entre 1987 i 1989» i és «internacionalment conegut per albergar un cementeri mesolític». «No obstant això, fins ara, mancàvem d’estudis específics sobre les restes de fauna trobats en aquest important jaciment», ha matisat.

«Evidències clares»

L’article, publicat en col·laboració amb el doctor Alfred Sanchis, conservador del gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de València, «aporta evidències clares sobre la utilització d’una mena de recurs encara poc documentat en aquest període de la Prehistòria».